El Budisme tibetà
El budisme Vajrayana va arribar al Tibet al segle VII, quan l’emperador Songtsen Gambo va decidir introduir-lo per assegurar al seu país una font d’espiritualitat duradora i universalista.
Durant el regnat de l’emperador Trisong Detsen (755-797), es va construir el primer monestir del Tibet, el de Samye. El savi abat hindú Shantarakshita va ser invitat per a realitzar aquesta construcció, però davant els nombrosos obstacles amb les deïtats locals, van cridar al gran Padmasambhava, que va sotmetre a totes aquestes deïtats i va aconseguir finalitzar la construcció del monestir. També va començar el procés de traducció de les ensenyances budistes i va donar les instruccions esotèriques més profundes de la via Vajrayana.
Una vegada instaurat el budisme Vajrayana al Tibet, aquest va tornar a desaparèixer, degut a l’aniquilació del rei Langdarma. Van haver de tornar a l’Índia a recuperar els textos i llinatges i, segles després, es va realitzar la segona transmissió del budisme al Tibet. En aquesta època, van començar a sorgir les primeres escoles:
- L’antiga, la de Padmasambhava: Nyigma
- La nova: Sakya i Kargyur.
- Segles més tard: Guelugpa
Fins al 1959 el Dalai Lama era el cap polític del Tibet, any en el qual va haver de sortir exiliat degut a la invasió xinesa. Van morir més d’un milió de tibetans. Tots els grans mestres es van exiliar, menys el Panchen Lama.
En aquell temps, cada escola era independent i tenia el seu cap espiritual. Però l’exili va fer necessària una figura que representés totes les escoles de budisme vajrayana i es va considerar que el Dalai Lama podia ser aquesta figura.
