L’Estupa és una representació del Buda, de la ment Il·luminada o Consciència Desperta.

Com a monument sagrat, per la seva especial configuració, per la quantitat innombrable d’elements que conté i les consagracions que s’han bolcat en ella durant tot el seu procés de construcció, l’Estupa és un potent emanador i potenciador d’energia.

Els seus beneficis

Els beneficis que genera una Estupa són incalculables. Orar davant seu, rodejar-la, tocar-la o que la seva ombra et toqui, etc. potencia l’eliminació de la negativitat acumulada.

Qualsevol persona que tingui una relació directa amb ella estableix una connexió interdependent amb la naturalesa de la ment Immaculada. Senyalen els texts, que col·laborar en la construcció d’un monument així aporta tant mèrits que si tinguessin forma física no cabrien a l’univers.

Si s’afegeix a aquesta interacció el desig de que els beneficis últims siguin per al benestar de tots els éssers, pot allargar la vida, purificar els obstacles o accions nocives que haguem comès i potenciar les accions positives.

Tot lloc on s’erigeix una estupa es veurà protegit per una barrera indestructible dels infortunis particulars i generals. Quan es tenen malalties greus, cròniques o causades per esperits o nagas, que resulten impossibles de curar mitjançant la medicina, el mer fet de rodejar una estupa pot ajudar a superar la malaltia.

El lloc on es troba una estupa de Buda o una representació de la ment sagrada està beneït per tots els budes de les deu direccions. La seva presència sagrada irradia pau, harmonia i salut a tot el món.

Com podem aprofitar la nostra estada al recinte d’una Estupa?

Una pràctica molt senzilla és simplement recordar el seu significat quan estem davant seu. Fer sorgir el goig intern, valorant la importància i la dificultat de trobar-se davant semblant eina d’ajuda als éssers vius.

Amb aquesta satisfacció, es realitzen 3 voltes a l’estupa en el sentit de les agulles del rellotge al temps que visualitzem com aquesta gran font d’energia emana constantment raigs de llum que toquen el nostres cos netejant-lo de tot tipus de negativitats i malalties i segueix emanant llum que toca els cossos de tots els éssers vius, humans i no humans. Aquesta llum purifica totes les seves penes, sofriments, dolors i malalties i els reconforta, els emplena de felicitat i els condueix a l’estat il·luminat.

En acabar les 3 o més voltes a l’estupa es dediquen els mèrits obtinguts per aquesta pràctica per a poder obtenir l’abans possible l’estat de la il·luminació i poder ajudar a tots els éssers vius sense diferència.

Una altra pràctica molt benèfica per rebre els beneficis de l’Estupa és la de fer ofrenes.

L’ofrena és el símbol de la nostra generositat, confiança i agraïment. També ho és del nostre desig sincer de rebre l’ajuda i el suport dels éssers realitzats.

Així doncs, amb la millor de les motivacions, dipositarem l’ofrena al lloc habilitat per a tal motiu i, amb la ment en calma, elevarem la nostra petició o gratitud cap a una consciència superior, imaginant que ens acompanyen tots els nostres familiars, amics, coneguts i éssers dels 6 regnes d’existència sota la forma humana que reben, al igual que nosaltres i les benediccions que emanen de l’Estupa.

Fer ofrenes a l’Estupa és especialment adequat el dia del nostra aniversari, en moments en què ens sentim en perill o simplement per a mantenir el vincle que hem creat amb ella.

No hauríem de mostrar egoisme demanant solament quan necessitem, sinó amb constància i durant tota la nostra vida.

Orígens històrics i fonaments

La història de les estupes es remunta a l’antiga Índia pre-budista. En aquest context, era normal que després de la mort d’un rei –o personatge rellevant- es col·loqués, en un sentit ritual i funerari, un munt de terra sobre les seves restes. Així va passar quan el Buda històric (Shakyamuni) va morir. Els seus seguidors van construir estupes sobre les seves restes, en sentit d’homenatge real al Buda, com un gran rei, "dharmarajá", "el rei de la veritat".

D’acord amb una antiga crònica hindú, durant la vida del Buda ja es va proposar edificar un monument sobre les seves restes. Els seus deixebles li van preguntar quin tipus de monument havien de construir.  La resposta de Buda va ser molt explícita. Portava posats els seus hàbits en 3 parts com és tradicional (una part s’utilitza per a cobrir la cintura i les cames, una altra per cobrir les espatlles i la tercera, la més gran, s’usa com a manta o capa, especialment en èpoques de monzons). El Buda va agafar el tercer hàbit, doblant-lo en 4 parts, formant així una figura cúbica. Després d’això, va agafar la seva tassa i la va posar al revés sobre el cub. Llavors va dir: “Feu la meva estupa d’aquesta manera”.

Amb el pas del temps i al llarg de la història, les estupes van esdevenir molt més complexes arquitectònicament i artísticament, deixant de ser monuments funeraris per a convertir-se en un símbol tridimensional del Dharma (l’ensenyança de Buda). Allà on va arribar el budisme han arribat les estupes, convertint-se en el monument per excel·lència budista, destacant al Tibet i els Himalàies, on formen part del paisatge.

L’estupa, en quant a element o espai sagrat, és un lloc de peregrinació al servei de tots els éssers vius, representant la base, el camí i el fruit del que s’ha denominat la Il·luminació o Despertar Suprem.

Existeixen molts tipus d’estupa, però destaquen 8 models que commemoren i celebren cada un dels 8 esdeveniments majors de la vida del Buda, mentre a nivell més profund simbolitzen el Dharmakaya, és a dir, l’estat conscient de Buda en el seu aspecte d’Omnisciència.

Geomètricament, la forma de l’estupa respon a una simbologia que reflecteix la Ment Il·luminada i el camí que condueix cap a ella. Les seves parts diferenciades són 5:

La base: és l’element terra i correspon a les cames creuades en la postura del lotus del Buda.

El domo: el túmul primitiu, el lloc on es guarden les relíquies i ofrenes. És l’element aigua i representa els poders físics subtils necessaris per a realitzar accions benèfiques.

Los tretze discs que configuren l’agulla: representen les deu etapes cap a la il·luminació i els tres nivells de supra-consciència. Són l’element foc i representen la facultat i el desig d’arribar a la Il·luminació.

El parasol: simbolitza la protecció simbòlica contra tot mal, és l’element aire i representa la facultat de la paraula, és a dir, el poder d’expressar la saviesa adquirida i d’explicar les ensenyances correctament. És la roda del Dharma en moviment continu.

El pinacle: format per la lluna creixent i el sol. Aquesta dualitat element-espai representa la comprensió de la unitat de la veritat absoluta i la relativa i, en conseqüència, el poder de la ment i la facultat de realitzar la saviesa transcendental. La cúspide de l’estupa està coronada per una flama que significa la llavor de la Il·luminació. Transcendeix el món físic dels 5 elements i representa la facultat d’arribar a la Il·luminació Suprema.

A tot això, li afegiríem nombroses lectures i interpretacions simbòliques, des de la literatura tàntrica, cosa que converteix l’estupa en un veritable cosmos objecte de coneixement.