La tradició Ngagpa en el budisme tibetà
Els primers practicants ordenats del budisme tibetà van ser els ngagpas, també coneguts com la Sangha Blanca o tradició Ngak’phang. Avui en dia són minoritaris, en comparació numèrica amb els Rabjuns, sobretot després de la invasió xinesa al Tibet l’any 1959.
Avui en dia la tradició s’ha establert a occident fruit dels nombrosos mestres ngagpas de la tradició Nyingma, Kagyu i Sakya, establerts a l’exili. La tradició permet una pràctica en família, en consonància amb la idiosincràsia occidental. Un compromís del camí budista sense haver de ser cèlibe i relacionant-se amb la família, els amics i la societat en general.
Avui en dia, les comunitats ngagpas a l’exili han intentat reorganitzar-se i recuperar les seves pràctiques tradicionals seguint l’exemple de grans mestres ngagpas com Sa Santedat Sakya Trizin.
La vida espiritual d’un practicant ngagpa, per la seva idiosincràsia social i familiar ha estat tradicionalment bolcada al compromís i vincle amb el seu entorn més directe. Preservant la doctrina, transmetent-la en el context de la família i cuidant molt valors culturals i populars ancestrals, com les arts, les ciències, el folklore, la literatura, etc.
