L’escola Sakya
El llinatge de la tradició Sakya s’origina en l’ancestral família Khön, una de les “famílies santes” del Tibet que data el seu origen al segle II d.C. al Tibet pre-budista.
Es remunta a l’erudit i traductor Drogmi Lotsawa Sakya Yeshe (992-1074). El rei Lhatsé de Trompadjiong el va enviar a l’Índia per estudiar aspectes profunds del Budisme. Va rebre ensenyances de nombrosos mestres, en especial el LamDre (El Camí i el seu Fruit) que va rebre del mestre Gayadahra, que ho va rebre per la seva part del seu artífex, Virupa.
Com era costum entre els tibetans preocupats per la preservació de la doctrina del Buda en temps crítics, el cap de la família Khön va enviar al seu germà menor Khön Konchog Gyalpo, a estudiar noves ensenyances tàntriques dels deixebles tibetans que havien estudiat amb els grans mestres de l’Índia. Konchog Gyalpo va estudiar les conegudes ensenyances Lamdre segons el traductor Drogmi i el 1073 va fundar el primer monestir Sakya (en un lloc del sud del Tibet anomenat “Sakya” (terra gris), que va donar nom a la tradició), tal i com havia anunciat el pandit Atisha. Konchog Gyalpo va ser així el primer “Sakya Trizin” (sustentador del Tron de Sakya) i fundador de la tradició.
El fill de Khön Konchok Gyalpo va ser Sachen Kunga Ñingpo (1092-1158). Als 12 anys, va tenir la visió de Manjusrhi acompanyat de dos bodhisatvas que li van transmetre l’ensenyança de “La renúncia de les 4 afeccions”, després de la qual va escriure els següents versos, que configuren una de les principals ensenyances de la tradició Sakya:
“Si estàs enganxat a la vida,
no ets persona religiosa.
Si estàs enganxat al món de la existència,
no posseeixes la renúncia.
Si estàs enganxat a la teva pròpia visió,
no tens el pensament de la il·luminació.
Si la avidesa sorgeix,
et falta visió.”
Sachen va aconseguir el tercer bhumi de perfecció i va tenir 4 fills. El segon, Sonam Tsemo (1142-82) va ser un erudit als 16 anys. Un altre dels seus fills, Jetsun Dakpa Gyeltsen (1147-1216), va rebre els vots de celibat i va mostrar signes forts de maduresa espiritual en la seva joventut. El seu principal deixeble va ser el seu nebot, fill de Palchen de Opochey (el Sakya famoso), Pandita Kunga Gyeltsen Pal Zangpo (1181-1251), Sakya Pandita.
Chogyal Phagpa va ser el setè Sakya Trizin i el primer tibetà en obtenir autoritat religiosa i secular sobre el país sencer. Phagpa va ser succeït pel seu germà Chagna, completant un llinatge que va ser capaç de governar al Tibet per més de 100 anys
El poder polític de l’ordre Sakya va decaure al segle XIV. Però es va declarar el principat de Sakya com autònom, fins que el Tibet va ser envaït al 1959. Posteriorment, gràcies a l’ajuda del poder mongol, l’ordre Guelugpa va assumir el poder polític al segle XVII, però sempre reconeixent al principat Sakya i al seu govern com a legítim i autònom.
Els 5 grans lames fundadors de la tradició Sakya entre els anys 1092 i 1280 són: Sachen Kunga Ñingpo, els seus dos fills Sonam Tsemo i Dagpa Gyalsen, el nét de Sachen, Sakya Pandita i el nebot d’aquest Chogyal Phagpa.
Tishri Kunglo (1299-1327), el més gran dels 15 néts del germà de Sakya Pandita va fundar quatre dinasties o palaus dinàstics coneguts com a Phodrangs: Zhithog, Rinchen, Lhakhang i Ducho. D’aquestes dinasties, solament l’última ha sobreviscut.
Al segle XVIII en temps del Sakya Trizin Wangdu Ñingpo, la dinastia de Ducho es va dividir en dos palaus, el Dolma Phodrang i el Phutsok Phodrang.
Els actuals jerarques d’aquests dos palaus són:
- Ngawang Kunga Thegchen Palbar Trinley Wanggi Gyalpo (1945), actual cap de la tradició Sakya.
- Gongma Dagchen Rinpoche (1929), patriarca de la dinastia del Phutsok Phodrang, fundador de Sakya Thegchen Choling. El seu segon fill, Ananda Vajra Rinpoche, és l’advocat que assisteix a S.S. El Dalai Lama i al govern tibetà a l’exili en temes legals i constitucionals.
